Com et vas interessar en la lutheria.

Sóc una apassionada de la música. Toco el violí des de ben petita, com a instrument principal, però toco també la guitarra. A la vegada, m’agrada molt el cant i la dansa.

També m’apassiona l’artesania. Fa anys vaig endinsar-me en la talla de fusta i va fascinar-me aquest material, la construcció, la restauració, la creació. I així va néixer el meu interès en la lutheria. Volia crear so.

Així doncs la lutheria em neix de la connexió de dues passions, música i fusta. Fetes amb les mans i des del cor.

On has estudiat.

A l’escola de lutheria de Bilbao (BELE, Bilboko Euskal Lutheria Eskola) durant quatre anys, on vaig rebre formació superior en construcció d’instruments moderns de corda fregada. Vaig rebre masterclasses de grans mestres com Hans Nebel, Collin Gallahue, Peter Westerlund, Andrea Ortona, George Stopani i Michele Dobner, entre altres.

Vaig ser seleccionada per l’ambiciós “Bilbao Project”, la pretensió del qual era l’estudi de la relació entre les característiques físiques i geomètriques de la fusta i les seves formes i espessors, amb les qualitats tonals de l’instrument.

Vaig aconseguir una beca Erasmus que em va permetre endinsar-me en l’archeteria. Van acceptar-me dos grandíssims mestres francesos (cuna de l’archeteria) com F. Becker i P. Camurat i amb ells va obrir-se’m una altra passió, que ampliaria i em donaria una visió i coneixement més completes de l’ofici.

L’any següent, tant sols 15 dies després d’acabar els meus estudis, va contractar-me F. Becker com a luthier i archetier del seu taller. Aquest ha estat el major aprenentatge que he pogut tenir, treballar al taller d’un dels millors. Vaig estar un any aprenent, coneixent i repetint el seu mètode. També d’Agnès Chevalier i Carolina Kubicek, les altres dues treballadores del taller.

Què és el que més t’agrada de la professió.

M’agrada molt construir, des de zero. Puc crear so des d’un tronc, i saber quin serà el timbre del futur instrument, seguint meticulosament uns criteris específics en cada etapa constructiva. Requereix estudi, disseny i molta dedicació. M’encanta.

Però també m’apassiona i molt la restauració. Per a cada instrument és diferent, m’adapto i trobo solucions per a cada un. Segueixo els patrons bàsics de l’art de la restauració per tornar els instruments a la seva millor època.

I finalment, m’agrada i em dóna molta satisfacció entendre i empatitzar amb els i les músics, poder oferir solucions de qualitat, ajustar conjuntament el so i quedar-nos satisfetes. M’encanta poder treure el millor de cada instrument.

La dona i la lutheria.

En la història de la lutheria no hi ha dones que firmessin les seves obres, però si que hi ha moltes evidències que mostren que sí havien dones luthiers i archetiers.

Les dones no ho hem tingut i no ho tenim fàcil. I menys en un ofici que requereix destresa i força. He notat moltes vegades i sé que preval l’opinió d’un home envers la d’una dona. I que es valora més el criteri d’un home que el meu, encara que ho argumenti de dalt a baix, de dreta a esquerra i pugui rebatre-li qualsevol argument en un debat. Les dones sempre hem de demostrar el doble que els homes i ser molt bones per a que se’ns reconegui la professionalitat i la qualitat.

També ens més difícil trobar feina en un taller.

Però la situació està canviant. Som moltes les que volem i lluitem per realitzar els nostres somnis i no ens tira enrere la discriminació, al contrari, ens enforteix.