Si ja tinc un instrument, quan i per a què puc necessitar un luthier?
– Restauració:
En un taller de lutheria es pot restaurar l’instrument si es trenca, s’esquerda, es colpeja… Per exemple, si cau o si alguna peça es desenganxa per culpa dels viatges, canvis de temperatura i/o humitat bruscs, per ús… Aquesta és la funció més lògica, però el violí necessita unes cures encara que a ull no expert no es vegin. Una persona professional et dirà millor que ningú el que li cal. El mateix passa amb l’arquet.
– Manteniment, ajust i muntatge:
El violí, la viola, el violoncel, el contrabaix i l’arquet són l’instrument de treball dels i les músics, i per això, s’ha de tenir al dia. Tenir l’instrument i l’arquet al dia, amb un bon manteniment, pot evitar molts disgustos. Ens evitarà restauracions, ens hi anticiparem!
Ajustar l’instrument és important per tenir el millor so possible. La fusta es belluga, interactua amb el medi, s’infla i s’encongeix en els tres eixos. Per tant, l’ajust del so (ànima i pontet) també ha de moure’s. Amb el moviment de la fusta, l’alineació del mànec i la projecció de les cordes, varien i poder dificultar la comoditat i la tocabilitat de l’instrument.
L’ús de l’instrument, de l’arquet i de la fusta fan que hi hagi certes peces a revisar periòdicament: clavilles, celleta, cordes, altura i estat de les cordes (celleta i pontet), batedor, pontet, encolats, celleta inferior i botó. També s’ha de revisar la projecció (angle que fan les cordes al pontet).
Pel que fa a l’arquet, és aconsellable canviar-li les crins una vegada cada any. Portar-lo a un taller d’archeteria per revisar l’estat de la placa de la punta, i, sobretot, el sistema de tensió, compost per botó, cargol i femella. És de vital importància que tot el sistema estigui alineat, començant pel sistema de tensió, seguint per l’encrinat i acabant amb la punta. Un mal ajust o conservació (inclús un mal encrinat) pot ocasionar que la vara es doblegui.
També és important tenir el vernís en condicions òptimes, ja que protegeix la fusta de les condicions ambientals i de possibles intrusos (corcs i xilòfags en general). El vernís és difícil de tornar a aplicar, hi ha molts factors que componen una recepta. Millor prevenir!
Per tant, tenir un instrument ajustat vol dir que està en perfecte estat, amb garantia estructural de les seves parts. Vol dir que és còmode per tocar, i l’ajust de l’ànima i el pontet està fet amb concordança amb la resta del sistema (barra harmònica, efes i batedor). El sistema podrà donar el millor so que és capaç de projectar, amb la tensió perfecta per mantenir la salubritat de l’instrument.

– Consells pràctics
Una de les feines més importants que fem (és essencial per qualsevol instrument) és la d’ajust. Ajustar l’instrument és importantíssim tan pel so i el manteniment, com també per la comoditat del músic. Normalment és important portar l’instrument al taller sempre que se’n compra un (sobretot els de baixa qualitat, ja que no venen ajustats). A part, aquests són alguns dels indicadors que mostren que cal portar els instruments al taller:
– Les cordes ens fan mal als dits.
– Sentim “sorollets” estranys.
– No aconseguim afinar perquè les clavilles no es queden al seu lloc o van massa dures.
– Ens fa mal la barbeta.
– No ens queden pèls a l’arquet, es trenquen molt sovint o les crins no enganxen.
– La nou de l’arc balla.
– Notem que hi ha una cosa ballant dins de l’instrument.
– El violí ha perdut so.
– S’ha mogut el pontet, afinant, al canviar una corda o per un cop, per exemple).
– Si instrument o arquet han estat comprats via internet o botiga de música, aconsello portar-lo en mans d’un/a luthier per fer-li una revisió, i un més que possible muntatge professional.
Alguns consells de manteniment:
– Guardar l’arquet amb les crins amb un pèl de tensió. La justa, sense que la vara comenci a moure’s.
– Netejar amb un drap sec a l’acabar de tocar, tant instrument com arquet.
– No fer-te el o la valenta i prendre decisions amb l’instrument o l’arquet per intuïció. Contactar amb el o la luthier i demanar consell. Després, si és factible, ja ho podràs fer amb tranquil·litat i seguretat.
– Fer revisions periòdiques a instrument i arquet.
– Atenció amb la neteja! Més endavant ho explico.
– Si tens pasta de clavilles, no en fiquis molta, és contraproduent. Si t’has passat i les clavilles rellisquen, pots treure-la amb alcohol amb la clavilla fora de l’instrument. Atenció amb l’alcohol! Després ho explico.
– L’ajust de les clavilles és una feina de luthier. Potser el problema es soluciona amb pasta, però si l’ajust no és bo, s’ha de portar al taller.

Puc netejar les crins de l’arquet? I l’instrumet, és bo netejar-lo sovint?
Sí que es poden rentar, però no aconsello fer-ho sense coneixement. Pots acabar amb les crins inservibles fàcilment. Aconsello ficar resina a tota la llargada de les crins, arribant bé a la nou i a la punta.
I aconsello canviar de crins una vegada a l’any almenys si vols treure bon so i que les crins s’enganxin fàcilment a les cordes. Els diferents cops d’arcs, inclús les notes lentes, són més fàcils amb unes crins en bon estat.
L’arquet s’ha de netejar amb un drap sec cada vegada que s’acaba de tocar. Si ja hi ha resina enganxada, pots provar amb un drap una mica humit. S’ha de mirar constantment que no hi hagi restes de vernís al drap. És millor tenir una cura diària, i portar l’arquet a revisar i netejar periòdicament. El vernís protegeix la fusta.. Evitem possibles desastres!
En quant a l’instrument és molt important netejar-lo diàriament. S’ha de treure la resina que queda sota les cordes a l’acabar de tocar amb un drap sec i passar-lo per tot el violí per treure ditades i greix en general. Sinó es forma una capa de resina dura que és molt més difícil de treure. Aconsello com a molt provar amb un drap una mica humit d’aigua. Però hi ha vernissos que es dissolen amb l’aigua… En cap cas utilitzar alcohol! S’utilitzen productes específics segons el tipus de vernís de l’instrument. Els instruments d’estudi que provenen de manufactura xinesa, tenen uns vernissos molt durs que són aplicats amb pistola. Per aquest tipus d’instruments, els i les luthiers solem utilitzar un producte que es diu “Super Nikco”. Conté productes abrasius, així que s’ha d’aplicar amb cura. Si es volen dissimular les ratlles que fa, s’ha d’aplicar seguint les vetes de la fusta (horitzontals en la tapa i majoritàriament transversals en el fons). Es posa poca quantitat en una zona amb un cotó fluix i es treu amb un altre tros de cotó fluix net, aplicant una mica de força.
Igualment, que aconsello el mateix que amb l’arquet. Portar l’instrument a revisar i netejar quan ja hi ha una capa de brutícia, és una bona idea. Després, mantenir-lo diàriament.
Les cordes poden netejar-se amb alcohol. Però s’ha de vigilar. Per fer-ho, ficar una mica d’alcohol en un drap (lluny de l’instrument, perquè no hi caigui cap gota ni esquitx) i passar corda per corda. Només una mica d’alcohol, que el drap estigui pràcticament sec! Si no es té la tècnica apropiada, pot ser tot un problema de difícil solució.
Aconsello, de nou, portar l’instrument i l’arquet periòdicament a l’especialista i després, fer un bon ús i neteja diàries sense cap producte.